Cremem aquells somnis incomplerts, aquells records que maten, aquelles visites intempestives... L’egoisme ens corromps, a tots... és un d’aquelles facultats que tenim totes les persones, algunes més que d’altres. Cremem aquella part del nostre interior que, sovint, no ens deixa viure sense mirar més enllà, per tant cremem el passat i consumim el present. Deixem d’intentar viatjar a la lluna simplement observem-la... seguim transformant petits en grans moments i gaudim-los de veritat.
No tots els finals són feliços encara que ho semblin... però hi ha moments en que si res no pot anar pitjor, no tenim més remei que seguir escalant el camí... fer-nos, de nou, aquelles promeses utòpiques que ens ajuden a tirar a endavant a somriure. Creure en un mateix i, sobretot, en els qui envolten. Aprendre a viure en una realitat pròpia que, sovint, no ens agrada. Aprendre a descobrir i gaudir d’aquells petits moments que només complauen a un mateix: nous amics, moments de solitud, la calor del sol, el blau del cel, les gotes de pluja, prova-ho t’ho recomano.
Diuen que el foc purifica, per tant, cremem el 2009... i aconseguim el combustible que necessitem pel 2010.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada