Avui ha decidit fer la seva CASA, però no una qualsevol no... una casa pròpia i en majúscules, diferent a totes les que existeixen: amb uns fonaments forts i un ciment ben armat. Una casa amb vistes al mar amb moltes finestres perquè entri l’aire i un balcó per veure els amics, els coneguts, els familiars... un balcó per parlar, per callar o per veure el món a la seva manera. Una casa amb una sola porta i una habitació per tenir-ho tot a la vista, amb mobles per col·locar i ordenar, del dret o del revés, aquelles coses que tenia, que té i que tindrà. Els colors ja són més personals, depenen de moltes coses: ara negre, ara vermell, ara verd, ara blanc... Són eleccions que sovint no són fàcils, ni agradables de prendre però amb el temps s’aprèn. Les parets es poden pintar moltes vegades i és que equivocar-se és intentar buscar la millor opció per cadascú. Avui ha decidit fer la seva CASA i està disposat a assumir el cost i el temps que suposa fer-ho en temps de crisi.
La meva casa és un lloc per descansar, alliberar-se, evaporar-se, desitjar, somiar, escapar, emprenyar-se, recordar, despullar-se... per posar tot allò que es important per mi, com intentar ser feliç.
Avui he decidit fer la meva CASA... Avui m’he proposat ser una mica més egoista amb mi mateix i amb els altres.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada