Entre l’espasa i la paret

Hi ha situacions en que les persones ens veiem desbordades per situacions en les que ens veiem obligats a prendre decisions. La vida ens presenta situacions en les que hem de decidir per quins camins volem caminar. La decisió és fàcil si l’elecció depèn només d’un mateix però la cosa és complica més quan en la nostra elecció conflueixen diverses parts. En les eleccions individuals, sovint, sospesem els avantatges i els inconvenients de les nostres decisions i ens decantem cap al costat de la balança que pesa més, però ¿que fem si la balança no és mou?

Els sentiments i la raó sovint són contradictoris i ens provoquen conflictes complicats de desentrellar. Els sentiments neixen del costat més irracional de la nostra ment. Són aquells impulsos o aquells desitjos que determinen l’elecció d’escollir unes coses en detriment d’unes altres, és l’essència de la nostra voluntat. La raó, per sort o per desgràcia, és quelcom que posa fre al desig irracional, és sospesar els dos costats de la balança i, en contra de la nostra voluntat, actuar de la manera que socialment pensem que és l’adequada, tenint en compte les conseqüències de les nostres eleccions. Són elements contradictoris que s’oposen i que ens provoquen aquesta inquietud que ens encén les entranyes.

A molts ens agradaria disposar de la capacitat de poder controlar tots aquests aspectes de la vida i solucionar aquests conflictes de la manera més senzilla i evitar passar per aquest mal tràngol. La vida sovint ens demana canvis que, per determinades situacions, no podem realitzar com si no importes rés més que la nostra voluntat. Si ens decantem cap allò que volem per sobre de tota la resta som egoistes... però si no ho fem sovint ens sentim frustrats amb nosaltres mateixos i incapaços de portar les rendes de la nostra pròpia vida, esclaus de la raó.

Sovint ens trobem entre l’espasa i la paret, entre el racional i l’irracional. La vida són decisions que prenem, són camins que escollim: llargs, curts, rectes o plens corbes... amb ponts, viaductes o túnels... són camins de terra, carreteres, vies ràpides, autovies o autopistes, sovint les més ràpides però les més cares. Tota decisió comporta un risc de viure amb la incertesa de no poder saber que hagués passat si haguéssim escollit l’opció contrària. En situacions com aquestes l’única esperança que ens queda és confiar o en nosaltres mateixos o en el no res... esperar que el futur ens doni la cara però no el cul.